C'est tant de fatalité d'une femme!

Fred a les mans,
l’hivern ja és aquí.

Hi falta amor,
hi falta vida.

Carrers helats
dies glaçats.

Tristor profunda,
amargura pura.

Et miro.

Em dius –hola!-

Et segueixo mirant,
tens una mirada de
la que no em puc
despendre.

T’atures.
Et sembla que
ens coneixem.

Però ràpidament
clisses en mi un
rostre desconegut.

Jo et torno un
somriure, i tu
em correspons
amb una tímida rialla.

I marxes...

Ens tornarem a veure?
N’estic segura.
Els bons sempre acabem
tornant...